L'educació actual. Visió reflexiva

Avui m'agradaria fer una petita reflexió de com és la educació que s'està impartint a l'actualitat. 

Observant les notícies, he vist en una portada d’un diari un titular que deia: “Estancats!”. Podeu veure veure el link següent:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/estancados-portada-periodico-catalunya-2894020

Ens estan donant a conèixer unes dades sobre l’informe PISA bastant decepcionants, ja que ens diuen que a Espanya ha baixat el nivell en educació i a Catalunya millora en lectura i escriptura, però baixa en ciències i matemàtiques.

Sóc conscient dels problemes que hi ha en educació al nostre país, però veient aquestes notícies encara te n’adones més que no estem anant pel bon camí. El fet d’estar estudiant per a ser una futura docent em fa replantejar moltes coses ja que m’agradaria poder modificar molts dels aspectes que s’estan duent a terme en educació, perquè crec que no són els correctes.

Estem demanant als alumnes coses i maneres de fer que els propis mestres no fan. Llavors ens hem de plantejar que si nosaltres, que som el model a seguir no actuem de la manera correcta, com podem exigir als nostres alumnes coses que els seus propis mestres no fan? D’això en diem educació? Potser ens hauríem de replantejar moltes coses. El problema que tenim és que tot això ve marcat des de molt amunt i des de baix, no podem fer gaires coses, bé, ens podem manifestar, però quins resultats aconseguim si ells tenen el poder? Potser hauríem d’actuar d’una altra manera, però hauria de ser una decisió i actuació de tothom i no només d’unes quantes persones.

Amb 2 anys hem deixat perdre i hem destruït i malgastat tot el que l’estat del benestar que s’havia creat amb esforç, el qual havien creat els nostres avis i pares. És molt trist haver de dir això perquè 2 anys és molt poc temps per destruir tot el que s’havia creat amb tant de temps i amb tantes ganes per a poder tenir un futur millor. Doncs nosaltres mateixos ens hem destruït el nostre futur i si no actuem d’alguna manera, encara anirem a pitjor i llavors serà molt més difícil trobar una solució.

Si des de dalt no s’actua, els mestres, el model a seguir per als infants, són els que hem d’actuar i fer que aquestes dades canviïn. Personalment, com a futura docent, em plantejaria la elaboració i creació d’unitats didàctiques, contes interactius, entre d’altres recursos, que n’hi ha una gran quantitat. El problema però és que es creïn correctament i aquí és on entra el paper del mestre. S’han de crear basant-se en les necessitats els interessos i els coneixements previs dels infants. Per tal de tenir en compte tot això, una de les propostes, seria crear tots aquests recursos, siguin digitals o no amb ells, que ells en siguin els protagonistes. D’aquesta manera se senten molt més partícips, amb ganes de fer les coses i així els aprenentatges seran molt més significatius, fet importantissim en la educació.